LAS UVAS DE LA IRA

Una família de grangers intenta sobreviure en l'Amèrica de la Gran Depressió, després que els hagin expropiat les seves terres. En una vella i atrotinada camioneta es veuen obligats a recórrer tot l'estat, a la recerca de terres on puguin contractar-los com a jornalers. No obstant això, són moltes les persones en la seva mateixa situació, i el treball i el menjar escassegen.

 Las uvas de la ira és una pel·lícula basada en la novel·la de John Steinbeck. Aquest autor, que publica la seva novel·la l'any 1939, no es limita a inventar-se una història; l'autor va viure durant diversos anys una vida de privacions semblants a les quals viuen els protagonistes de la seva obra.
Gràcies a aquesta experiència i a la seva enorme consciència social, l'autor escriu una obra commovedora que Jonh Ford porta a la pantalla amb mestratge. La Gran Depressió dels anys 30 és el marc, i l'eix de la pel·lícula, la vida dels Joad, el seu viatge cap a Califòrnia, volent utilitzar a aquesta família com a reflex del que milers de nord-americans van a haver de sofrir durant els pitjors moments que ha viscut el país.
Hem de tenir en compte que la pel·lícula està tractant de mostrar-nos una realitat molt concreta; el seu tema principal no és la crisi dels anys trenta a EUA, el tema gira entorn de la duresa de la vida d'un emigrant, les injustícies socials, i la falta de consistència del que alguns criden el “somni americà”.

Lluis Galter, ens visita al Casal Cultural- Cine club

Divendres al Cine Fòrum de Mollet varem tenir la possibilitat de revisar Caracremada, i a més varem tenir la presència del seu director Lluís Galter, un jove realitzador que amb alguns documentals i curts a la seva carrera es llençava definitivament a fer un llarg, juntament amb dos companys més de la Universitat Pompeu Fabra on han estudiat els estudis de Cinema.

Parlant amb ell, varem saber que la pel·lícula havia estat estrenada en la secció Orizzonti de Venècia i a la Sección Made in Spain al festival de Sant Sebastià , on va obtenir també el premi de la Secció Especial, i el primer com a millor Òpera Prima al Sant Jordi...a part d'haver estat visionada en diferents Festivals d'arreu del món com Nova York, Munich...

La cinta ens explica part de la historia de Ramon Vila Capdevila, un dels últims maquis de la resistència a Catalunya. La sobrietat de la cinta, el seu ritme és molt coherent amb la personalitat del personatge i et deixa molt clar quin era el tipus de vida que portava; anarquista, afiliat a la CNT i gran coneixedor de la geografia catalana (va fer de guia per passar armes de França pels Pirineus), es dedicava a tallar les torres elèctriques per sabotejar a l'estat franquista.

Sense apenes diàlegs, ni música, la història a ritme pausat va narrant els llargs viatges de Caracremada per Catalunya on ens mostra el personatge en el seu dia a dia, els gestos quotidians,que no necessita apenes res per a viure, i que només aspirava a combatre la dictadura amb uns ideals que li van costar la vida.

No és una pel·lícula fàcil de veure, el ritme de la història no és de les que estem acostumats a veure però val molt la pena, si entres en el ritme de la història et vas endinsant més en ella i tot i que la direcció és molt correcta i sobre tot un muntatge i fotografies impecables, in un conjunt de bons i desconeguts actors i actrius, gran part del mèrit de la cinta és la impressionant actuació d'un monstre de la interpretació com Lluís Soler, on aguantant cada plànol de la cinta té moments impressionants, i em quedo amb un: primer pla de quan està tallant una de les torres.

De producció petita, Galter ens demostrar que amb pocs diners però amb una bona història es pot construir una gran pel·lícula, i aquesta n'és un exemple, no us la perdeu!

MON ONCLE

En un barri modern, on tot està excessivament organitzat, viuen monsieur Arpel, la seva esposa i el seu fill Gérard, que s'avorreix sobiranament. L'arribada del seu oncle, monsieur Hulot, un personatge somiador i ple de fantasia, alterarà aquest món tan asèptic, sobretot perquè no triga a convertir-se en el millor amic del seu nebot.

És un film de combustió lenta, que va creant el clima poc a poc. No hi ha una història en el sentit tradicional sinó una sèrie de vinyetes amb el rerefons del París de la postguerra encara en reconstrucció. El primer que crida l'atenció és el temps que es pren Tati per establir l'escena i els personatges. El noi entremaliat, l'escombriaire, la noia de la pensió on viu Hulot, el matrimoni de la germana i el cunyat de Hulot, etc., i tot això amb una contagiosa música de fons.