Qui som?

Som un col.lectiu de persones interessades en el món del cinema, de Mollet del Vallès o d'on sigui. Projectem films en versió original amb posterior fòrum a la sala gran del casal.

martes, 4 de octubre de 2011

MY FAIR LADY


My Fair Lady és una de les pel·lícules més encantadores de la història del Cinema. Partint de la mítica obra de George Bernard Shaw Pigmalión, i inspirant-se en el musical d'Alan Jay Lerner i Frederick Loewe, George Cukor aconsegueix submergir-nos de ple en el Londres de fa un segle durant el regnat d'Eduard VII, fill de la Reina Victòria.
En una plujosa nit de 1912, Eliza Doolittle, una florista de carrer i bastant mal parlada, passeja enfront del Teatre de l'Òpera del Covent Garden, oferint les seves violetes als vianants sense adonar-se que, ocult darrera d'una columna, un cavaller anota en el seu bloc tot el que ella diu. Es tracta del Professor Henry Higgins, expert en fonètica i prestigiós lingüista, un madur solter de caràcter irascible, solitari i bastant misògen, que queda impressionat pel pronunciat accent cockney (anglès vulgar del carrer) d’Eliza. En un moment donat, Higgins assegura que després de només sis mesos de lliçons de pronunciació i bones maneres, seria capaç de fer passar a la jove florista per una duquessa en el ball d'una Ambaixada sense que ningú sospiti d'on procedeix, ja que el professor creu que la diferència de classes socials la marca principalment la forma d'expressar-se. Eliza veu en tal proposta una oportunitat de convertir-se en algú millor i poder arribar a ser dependenta en una floristeria. Però Higgins ho pren com un experiment, com un simple joc en el qual farà treballar molt durament a la xicota ,a tota hora i fins i tot durant els menjars, oblidant que és un ésser humà i que té sentiments. A més el seu amic i col·lega de professió, el Coronel Pickering, que és un expert en dialectes colonials i que ha fet un recent viatge a l'Índia, aposta totes les despeses de les lliçons al fet que no és capaç d'aconseguir el seu propòsit.