Laura està casada i té dos fills, viu en un suburbi però tots els dijous agafa el tren per passar el dia al centre de la ciutat i realitzar les compres de la setmana. A l'andana és troba a Harry, metge casat i pare de família. A partir d'aquest moment, una sèrie de breus trobades arribaran a desembocar en una passió impossible.
Si hi ha algun duet en creació cinematogràfica que hagi aconseguit art escènic amb lupa psicològica en els personatges és el format per David Lean i Noel Coward. Un tàndem on el primer era capaç d'aprofundir en les múltiples capes socials amb l'ajuda d'un dramaturg, el segon, tot terreny que treballava tan al teatre com al cinema.
Breve encuentro és una petita obra mestra que mai es cansa un de veure, un preciós melodrama romàntic sòbriament realitzat, on el dos protagonistes realitzen una interpretació magistral, sobretot ella, donada la planificació de Lean, hi ha moments en què l’espectador sembla topar-se davant de primers plans de cinema expressionista sense dotar aquests de gestualitat exagerada i totalment absorbent pels ulls, tal com s’observa en l’escena de la trobada entre els dos amants: una escena d’artesania narrativa i bellesa exquisida com la majoria de les imatges de tota la pel·lícula, el que fa de Breve encuentro pur cinema, i no en un mer espai escènic dels personatges que hagués pogut caure en el fàcil trasllat de l'obra teatral de Coward en la funció filmada.
